Coneguem una mica més sobre peixos i mariscos

Les xifres que llança en l'actualitat el mercat mundial de pesca, tant en la captura d'espècies com en l'aqüicultura i en la fabricació de derivats destinats a l'alimentació humana, són les majors mai registrades en la Història. En 2016, l'activitat va aconseguir els 170 milions de tones.

Segons les estadístiques de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació), la contribució de l'aqüicultura al subministrament mundial de peix i marisc està en continu creixement. Del 3,9% de la producció total que representava en 1970 ha passat al 27,3% en 2000, i a 47% en 2016, la qual cosa fa que sigui el sector de producció d'aliments d'origen animal que major creixement experimenta. Les principals espècies produïdes en l'aqüicultura mundial són la carpa herbívora, la carpa platejada, la gambeta, el cranc, els ostiones i la cloïssa japonesa.

La utilització mundial del peix

Del total de la producció mundial de peix en 2016, el 90% es va utilitzar per al consum humà (151 milions de tones). D'aquesta quantitat, el 46%, va ser peix fresc, el 31% congelat i, en menor mesura, enllaunat i curat. La resta es va usar per a fabricar diferents productes, sobretot farina i oli.

La pesca en España

España compta amb més de 7.000 quilòmetres de costa, la qual cosa fa d'ell un país marítim en la seva economia i ictiòfag en la seva dieta. És també una potència pesquera significativa en el panorama europeu i mundial. La seva flota supera els 9200 vaixells, sent el primer productor industrial de la Unió Europea en productes de la pesca amb el 20% de la producció.

Galícia és la comunitat autònoma amb la major flota pesquera nacional, seguida d'Andalusia, País Basc, Astúries, Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Canàries, Múrcia, Cantàbria i illes Balears. La producció pesquera nacional s'estima en gairebé un milió de tones de peixos i mariscos.

Consum de peix en España

Más de 1.000 milions de persones depenen del peix per a obtenir les proteïnes animals necessàries en una dieta. La dependència del peix sol ser major en les zones costaneres que en les continentals. Al voltant del 56% de la població mundial obté del peix almenys un 20% de la seva aportació de proteïnes animals, encara que en petits estats insulars es depèn del peix gairebé en exclusiva.

Als països industrialitzats, on la dieta conté en general una gamma diversificada de proteïnes animals, el subministrament de peix va augmentar de 13,2 milions de tones en 1961 a 25,4 milions en 1999, la qual cosa va provocar un creixement de la demanda d'aquest aliment de 19,9 a 28,3 quilos per càpita. La taxa d'aquest increment va ser constant fins a fins dels anys vuitanta, però des de llavors està estabilitzada.

A Espanya, les últimes dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) referits a 2016 comptabilitzen prop de 905000 tones de captures de peixos i mariscos. La gran majoria és proveïda per la flota autòctona, si bé la tendència a l'alça del consum de peix indica que serà necessari incrementar les importacions i que la criança d'algunes espècies en aqüicultura augmentarà. Avui dia, llobarros, orades, turbots, truites, túnids, musclo i salmó, són espècies de granja que proveeixen les peixateries.

En 2016, segons les dades del panell de consum del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), el consum per al conjunt de productes de la pesca se situa en 25,5 Kg/persona, o cosa que és el mateix, 70 g/persona/dia. El 76% del consum total de productes pesquers es realitzen en la llar, i el 24% restant, en restauració i hostaleria col·lectiva i institucions. Més del 86% del peix venut és per a consumir en la llar, per la qual cosa no es consumeixen més de tres quilos i mig per persona i any aproximadament fora de la llar.

Per comunitats autònomes, és a Galícia, Castella-Lleó, Astúries, i País Basc on més peix fresc es consumeix.

Si s'utilitzen com a referència les variables sociodemogràfiques, s'observa un major consum de peix en les grans ciutats enfront de les poblacions més petites. Aquesta diferència s'aguditza en el consum de peixos frescos, mentre que el consum de congelats és major en els nuclis rurals.

En funció de la grandària familiar, s'adverteix que les persones joves que viuen soles i les parelles sense fills consumeixen peix en major quantitat i regularitat, però són les dones majors de 65 anys les que realitzen majors compres de peix fresc per a la llar. Segons el nivell socioeconòmic, els qui pertanyen a un entorn mitjà o mitjà alt consumeixen més quantitat de peix, en particular, peix fresc i marisc. El perfil del consumidor de conserves de peix és una persona que viu sola que habita en una gran ciutat, que té més de cinquanta anys i la renda dels quals se situa en els segments més alts.

Així mateix es constaten canvis en el tipus de producte triat, de manera que el consum dels productes frescos sencers ha anat disminuint mentre que el de les presentacions més elaborades (filets, rodanxes, etc.) s'ha anat incrementant, la qual cosa ha arribat a modificar la manera de presentar el gènere.

A la vista d'aquestes dades, Espanya se situa, en termes relatius, darrere del Japó i Portugal en els primers llocs del consum mundial de productes de la pesca.

Freqüència de consum

Una mica més del 68% de les llars espanyoles consumeixen peix fresc dos o més vegades per setmana, la qual cosa resulta una freqüència mitjana de 9 ingestes mensuals. El 31% de les llars consumeix peix congelat amb la mateixa freqüència i solo el 12% consumeix preparats de peix.

Els peixos favorits

L'oferta actual de peixos i mariscos que es troba en el mercat és immensa gràcies a les noves tècniques de distribució i a les importacions. No obstant això, els costums gastronòmics, les receptes típiques, així com els gustos arrelats dels consumidors encara determinen l'espècie que s'adquireix.

A Espanya, les espècies de peixos més consumides són: lluç, llucet, sardines, aladrocs i salmó entre els peixos frescos i congelats, i tonyina entre les conserves de peix.