Llobarro o roba-ho

El llobarro, també coneguda amb el nom de roba'l, pertany a la família dels Serránidos, ordre Perciformes. De la mateixa família és la cabrilla (Serranus cabrilla), un peix que presenta en la seva pell bandes verticals de color marró o vermellós i bandes longitudinals de color blanc groguenc, la qual cosa facilita la seva identificació.

On es pesca?

El llobarro salvatge és un peix que viu en la mar del Nord, el canal de la Mànega i en l'oceà Atlàntic, és a dir, es pot trobar des de les costes de Noruega fins a les costes africanes del Senegal. També és molt comú en la mar Mediterrània, i la seva presència és menor en la mar Negra. Aquest peix acostuma a nedar per les costes rocoses i pels arenals, les zones d'estuaris, els ports i les dàrsenes, on aprofita per a alimentar-se, i fins i tot pot penetrar per les aigües dolces de les ries. És una espècie eurihalina, és a dir, pot viure en ambients amb un ampli marge de salinitat, i euritérmica, pot viure en ambients amb un ampli rang de temperatura (5-28 °C).

Si es vol pescar llobarros, sempre cal buscar-les en la superfície, a molt poca profunditat i amb bon moviment d'ones, escuma i remolins. La primavera i la tardor són la seva millor època, encara que és a l'hivern quan resulta fàcil pescar llobarros en zones més càlides. Els llobarros joves es desplacen en bancs, mentre que els adults neden en solitari.

La millor temporada de la captura del llobarro són els mesos freds. Donada la poca freqüència amb la qual es comercialitza el llobarro salvatge, el seu preu resulta molt elevat, sobretot per Nadal, que és quan augmenta el seu consum. En l'actualitat, la major part del llobarro que arriba a les peixateries procedeix de piscifactories i es cria en molts països mediterranis, entre els quals destaca el Marroc. D'aquesta manera es pot disposar d'aquest peix durant tot l'any a un preu assequible. Aquest tipus de peixos arriba molt fresc al lloc de destinació, sense haver sofert l'esgotament a conseqüència de la pesca. No obstant això, existeix una notable diferencia culinària entre el llobarro d'aqüicultura i la salvatge, més saborosa i amb la carn més ferma.

Les espècies més conegudes

El llobarro és un peix molt benvolgut per la qualitat de la seva carn, per la qual cosa és difícil substituir-la per altres espècies. No obstant això, es comercialitza amb el nom de llobarro atruchada, també denominada balla (Dicentrarchus punctatus), un peix que pertany al mateix gènere però a una espècie diferent i es distingeix amb claredat del llobarro per tenir el cos cobert de punts. Aquesta espècie es distribueix per les mateixes zones que el llobarro. La seva carn és molt fina i benvolguda, encara que no aconsegueix la qualitat del llobarro.

Hi ha altres espècies menys conegudes que també s'han aconseguit criar en piscifactories com el llobarro groc, la negra o la blanca.

Característiques

• Forma: És un peix fusiforme, amb cos rodó, robust, allargat, lleugerament comprimit i amb cap punxegut.
• Talla mínima: 23 cm.
• Color: La seva pell és grisa platejat o grisa verdós i brillant, el dors grisenc, els laterals o flancs més clars i el ventre blanquinós. A l'altura de l'opercle té una zona ombrejada negra que la fa inconfusible. Els exemplars joves tenen punts negres dispersos pel cos que desapareixen amb l'edat.
• Longitud i pes: Pot mesurar 90-100 cm, si bé la seva talla mitja ronda els 40-65 cm. El pes mitjà és de 5 a 7 quilos; els exemplars més grans poden arribar fins als 10 o 12 quilos.
• Alimentació: Es tracta d'una espècie carnívora i molt voraç, que s'alimenta d'invertebrats, peixos i crustacis.
• Sol caçar a les nits. A vegades també s'alimenta d'algues.