Vés al contingut
08

Toxiinfeccions alimentàries relacionades amb el peix

Toxiinfecciones alimentarias relacionadas con el pescado :: De les xarxes a la taula

De les xarxes a la taula

La prevenció de la presència de determinats riscos en les zones de captura o de producció és, a vegades, molt difícil. La naturalesa no es canvia amb facilitat i els agents patògens presents de manera natural en els productes de la pesca (alguns bacteris patògens, paràsits, biotoxines) sempre seran presents, encara que la contaminació química i fecal (alguns bacteris patògens i enterovirus) poden ser previngudes amb un cert cost.

Les mesures que han de tenir-se en compte són: pescar en zones de qualitat d'aigua satisfactòria, dotar-se de vaixells en els quals es puguin mantenir les condicions d'higiene i temperatures adequades, realitzar pràctiques de captura i pescat correctes per a evitar contaminacions químiques o biològiques, controlar i monitorar les àrees de pesca per a evitar la presència d'algues tòxiques i contaminació fecal.

 

En l'aqüicultura, el lloc d'ubicació ha de ser vigilat i autoritzat per l'autoritat competent i és fonamental que el productor supervisi el control dels pinsos i adopti unes bones pràctiques de producció per a evitar la presència de residus en el peix.

Toxiinfecciones alimentarias

En el processament del peix i productes de la pesca, les bases de prevenció es basen a utilitzar sistemes per a salvaguardar la seguretat de l'aliment amb el seguiment de la metodologia de l'anàlisi de perills i punts crítics de control (APPCC) i amb el disseny higiènic d'equips i instal·lacions, el control adequat de temps i temperatura durant el processament, el control de la neteja i desinfecció, així com amb les bones pràctiques de manipulació.

Una fase important és la distribució del producte, en la qual s'erigeix com un factor fonamental el control estricte en el manteniment de la cadena del fred durant la distribució als mercats. També és important proporcionar la informació necessària en temes de seguretat alimentària a la persona que li competeix la responsabilitat d'emmagatzemar, manipular i cuinar aliments, tenint en compte que un dels grans problemes de les toxiinfeccions alimentàries produïdes pels productes de la pesca és el seu consum cru o insuficientment cuit.

A més és necessària una millora de les normes d'etiquetatge. En l'RD 331/1999 de 26 de febrer, de normalització i tipificació dels productes de la pesca, frescos, refrigerats o bullits, s'estableix l'obligació d'indicar en l'etiqueta de l'envàs o embalatge diverses especificacions entre les quals es troben el país d'origen, la forma de captura, la categoria de calibre, la denominació científica i comercial de l'espècie, el pes net, i, la qual cosa és molt important, la categoria de frescor i la data en què es va determinar.