Orada o sabatilla

Pel seu contingut moderat de greix es tracta d'un peix semigràs i, per tant, de baixa aportació energètica, per la qual cosa si es cuina de manera senzilla i amb poc greix, el seu consum és adequat en dietes de control de pes. Destaca el seu contingut modest en proteïnes d'alt valor biològic. La seva carn suposa una aportació interessant de potassi, seleni i fòsfor; moderat de sodi i magnesi -comparat amb la resta de peixos frescos- i menys rellevant de ferro, en quantitat inferior comparat amb les carns. El potassi és un mineral necessari per al sistema nerviós i l'activitat muscular i intervé juntament amb el sodi en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. El seleni és un antioxidant que també participa en el metabolisme dels greixos i en el sistema immunològic.

El fòsfor és present en els ossos i dents, intervé en el sistema nerviós i en l'activitat muscular, i en l'obtenció d'energia. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, els nervis i els músculs, a més de formar part d'ossos i dents. També millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

Entre les vitamines del grup B, tan sols mereix esment especial la niacina o vitamina B3, el contingut de la qual en l'orada és intermedi enfront d'altres peixos, i la B12. Aquesta última vitamina és present en una quantitat equivalent a la de carns, ous i formatges; aliments d'origen animal i font natural exclusiva d'aquest nutrient. Aquestes permeten l'aprofitament dels nutrients energètics (hidrats de carboni, greixos i proteïnes) i intervenen en nombrosos processos de gran importància com la formació d'hormones sexuals, la síntesi de material genètic i el funcionament del sistema nerviós. Coincideix amb altres peixos semigrassos com el besuc o l'escórpora en el seu contingut moderat de vitamines liposolubles, A i E, i destaca el seu contingut en vitamina D. Totes aquestes vitamines s'acumulen en el seu fetge i múscul. La vitamina D contribueix a l'absorció de calci i la seva fixació a l'os, i regula el nivell de calci en la sang. Una aportació adequada de vitamina A contribueix al manteniment, creixement i reparació de les mucoses, pell i altres teixits del cos. A més afavoreix la resistència enfront de les infeccions i és necessària per al desenvolupament del sistema nerviós i per a la visió nocturna. També intervé en el creixement ossi, en la producció d'enzims en el fetge i d'hormones sexuals i suprarenals. Entre les funcions de la E destaca la seva acció antioxidant, és a dir, constitueix un factor protector enfront d'unes certes malalties degeneratives, malalties cardiovasculars i càncer.

mcg = micrograms