Gall

El gall és un peix blanc de molt baix contingut gras -100 grams de porció comestible contenen menys de 2 grams de greix-, per la qual cosa si es cuina sense en la manera adequada resulta idoni en dietes hipocalóricas.

Cal tenir en compte que moltes vegades aquest peix es fregeix o s'empana, per la qual cosa el contingut calòric serà major que si es cuina a la planxa o al forn.

A pesar que les proteïnes que aporta són d'elevat valor biològic, el seu contingut en aquest nutrient és inferior al de la majoria de peixos. Conté diferents vitamines i minerals. En relació amb les vitamines, en la composició del gall destaca la presència de la B3, B6, B9 i B12. El contingut de B6 en el gall és similar a la de la major part dels peixos. Aquesta vitamina intervé en la formació d'anticossos i hemoglobina, en la síntesi de material genètic, en la formació de la vitamina B3 i en el correcte funcionament de les neurones. La quantitat de vitamina B9 en el gall és similar al contingut mitjà que posseeix la resta de peixos. Les principals funcions d'aquesta vitamina són la producció i maduració dels glòbuls vermells i blancs, i la síntesi de material genètic. En general, totes elles constitueixen importants funcions i permeten l'aprofitament dels nutrients energètics, és a dir, d'hidrats de carboni, greixos i proteïnes.

Quant a la presència de minerals en el gall, cal destacar el contingut de fòsfor, potassi i seleni. En menor proporció es poden trobar el magnesi i el iode.

El fòsfor, mineral present en ossos i dents, igual que el potassi, col·labora en el balanç d'aigua dins i fora de les cèl·lules i en l'activitat nerviosa i muscular, però a més participa en la utilització de l'energia. El potassi és un mineral necessari per al funcionament del sistema nerviós i de l'activitat muscular i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.  El seleni és un antioxidant que també participa en el metabolisme dels greixos i en el sistema immunològic. 

El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, els nervis i els músculs. També millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El iode és un mineral amb importants funcions i és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide que regula el metabolisme, així com el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.

De l'anàlisi química del gall no podem oblidar la presència d'un altre mineral, el sodi. En relació amb la resta de peixos frescos, el gall posseeix un contingut en sodi elevat (150 mil·ligrams per 100 grams de ració). No obstant això, si es compara amb altres aliments rics en aquest mineral com els formatges (de 500 a 1000 mil·ligrams per 100 grams de ració) o les pròpies conserves de peix (de 500 a 800), s'observa que la quantitat de sodi present en el gall no és rellevant.

mcg = micrograms