Lluç

El lluç pertany a la família dels Merlúccids. Existeix un gran nombre d'espècies, però el lluç europeu comú és la que posseeix la carn més exquisida. De fet, sempre ha estat un dels peixos preferits pels consumidors.

On es pesca?

Els lluços viuen a banda i banda de l'Atlàntic, al Mediterrani i en el Pacífic, enfront de les costes dels Estats Units, Mèxic, Xile i Nova Zelanda. Habiten en fons fangosos, a profunditats de 150 a 600/1000 metres, encara que el més comú és que es trobin a una profunditat d'entre 150 i 340 metres. S'alimenta i viu especialment en el fons, encara que durant la nit pot pujar a la superfície a caçar. A l'estiu, aquests peixos s'acosten a la costa, mentre que durant l'hivern s'allunyen del litoral cap a aigües més fredes i profundes. En la seva captura s'empren arts d'arrossegament, tresmall, palangre de fons i línies de mà. Les captures a Espanya es realitzen en els bancs de l'oceà Atlàntic i en la mar Mediterrània.

Les espècies més conegudes

Lluç europeu comú (Merluccius Merluccius). És esvelta, aconsegueix 1,2 metres de llarg, té el musell llarg i punxegut i la seva carn és exquisida.

Lluç platejat o de Boston (Merluccius bilinearis). És una varietat de gran importància econòmica i d'una grandària inferior a la resta. La seva carn és molt benvolguda i més o menys compacta en funció de l'estació de l'any i de la profunditat a la qual es trobi. Viu entre cap Cod, Massachusetts (els EUA) i cap Sabre, Nova Escòcia (el Canadà). Es comercialitza fresca i congelada.

Lluç del Pacífic (Merluccius productus). Una de les espècies del Pacífic. Es pesca tant en la seva forma larvària com en la seva forma adulta, en les costes de Baixa Califòrnia (Mèxic) i de Califòrnia (els EUA).

Pescada (Merluccius gayi). Constitueix una altra espècie de gran importància econòmica. Es captura a Xile, on es coneix com "pescada".

Lluç de Nova Zelanda o austral (Merluccius australis). És un lluç de color gris acerat que es captura en aigües del Sud d'Àfrica i Nova Zelanda. Es comercialitza fresca i sense cap.

Lluç del Cap (Merluccius capensis i Merluccius paradoxus). Engloba dues espècies semblants que habiten en aigües del Sud d'Àfrica i Namíbia. Presenten un color platejat amb tons marrons en el llom i clars en el ventre. Es comercialitzen senceres o en lloms, fresques i congelades.

Lluç Argentí (Merluccius hubbsi). És una espècie de color platejat amb tons daurats en el llom. Es comercialitza congelada.

Lluç negre (Merluccius senegalensis i Merluccius polli). Engloba a dues espècies similars que posseeixen un color negre en el llom i els laterals. Són de petita grandària i es capturen en les costes d'Àfrica. Es comercialitzen en el sud d'Espanya i el seu preu és relativament baix pel fet que la seva qualitat és inferior a la d'altres espècies.

Existeixen altres espècies denominades lluços que no pertanyen al mateix gènere ni a la mateixa família, però la importància comercial de la qual és notable en el mercat dels productes congelats. Entre altres destaquen el lluç de cua llarga (Macruronus novaezelandiae), el lluç blau (antimora rostrata) i el lluç xilè (Genypterus blacodes).

Característiques

• Forma: És un peix marí de cos llarg, prim i escates petites. Té el cap ample i presenta en la seva part superior una cresta en forma de V molt característica. La boca és gran, amb fortes dents. A més, té dues aletes dorsals, la primera curta i triangular, i la segona de forma eixamplada i allargada fins a la cua.
• Talla mínima: 20 cm.
• Color: Té el dors de color gris, amb un toc marró o blavós. Els laterals presenten un color platejat clar que es torna blanc en el ventre.
• Longitud i pes: Pot mesurar 1,8 m i pesar 11 quilos. Els lluços més petits tenen una talla mitjana de 20-30 cm. Segons la seva grandària i el seu pes, el lluç rep diferents noms, si bé el pes que els determina varia en funció de les zones. D'aquesta manera, només els exemplars adults el pes dels quals supera els 2 quilos es denominen lluç. Els joves de menys de 2 quilos es diuen llucets, mentre que els més petits, de 250 a 300 g, reben el nom de pijota, cigarreta o cariota, i si la seva grandària és inferior a la talla mínima, la seva pesca és il·legal.
• Alimentació: els exemplars adults s'alimenten principalment de peixos petits sobretot pelàgics (calamars etc,) i els petits de quisquillas i crustacis.