Aladroc o anxova

L'aladroc és un peix blau, és a dir, un peix gras. En concret, posseeix uns 6 grams de greix per cada 100 grams de porció comestible, encara que no és un dels peixos més grassos -les sardines, la tonyina o el salmó posseeixen un contingut gras superior-. El greix present en els peixos blaus és rica en àcids grassos omega-3, que contribueixen a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids plasmàtics i a més augmenten la fluïdesa de la sang, la qual cosa prevé la formació de coàguls o trombes. Per aquest motiu, es recomana el consum habitual d'aladrocs a la població general, i de manera particular en cas de trastorns cardiovasculars. Així mateix, l'aladroc és una excel·lent font de proteïnes d'alt valor biològic, igual que la resta de peixos. Quant a les vitamines, destaca la presència d'algunes pertanyents al grup B com la B2, B3, B6 i B12, totes elles amb importants funcions. En general, aquestes vitamines permeten l'aprofitament dels nutrients energètics (hidrats de carboni, greixos i proteïnes), i intervenen en processos de gran importància funcional (formació de glòbuls vermells, síntesis de material genètic, funcionament del sistema nerviós i sistema de defenses, etc.). No obstant això, la quantitat present d'aquestes vitamines, excepte la B12, no és molt significativa si es compara amb aliments rics en aquests nutrients (cereals integrals, llegums, verdures de fulla verda, llevat de cervesa, fetge i carns en general).

La riquesa en greix de l'aladroc fa que contingui quantitats interessants de vitamines liposolubles com l'A i la D. La vitamina A contribueix al manteniment, creixement i reparació de les mucoses, pell i altres teixits. Afavoreix la resistència enfront de les infeccions, és necessària per al desenvolupament del sistema nerviós i per a la visió nocturna. També intervé en el creixement ossi i participa en la producció d'enzims en el fetge i d'hormones sexuals i suprarenals. La vitamina D regula els nivells de calci en la sang i afavoreix la seva absorció i la fixació d'aquest mineral en els ossos.

Quant als minerals, l'aladroc és bona font de fòsfor, potassi i seleni i en menor proporció de magnesi i iode, i el seu contingut mitjà de ferro és equiparable al de la majoria dels peixos. 

El fòsfor és present en els ossos i dents. També intervé en el sistema nerviós i en l'activitat muscular, i participa en processos d'obtenció d'energia. El potassi és un mineral necessari per al sistema nerviós i l'activitat muscular i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. El seleni és un antioxidant que també participa en el metabolisme dels greixos i en el sistema immunològic.

El magnesi es relaciona amb el funcionament d'intestí, nervis i músculs. Forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El iode és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide que regula nombroses funcions metabòliques, així com per al creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell. El ferro forma part de l'hemoglobina, proteïna que transporta l'oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules de l'organisme, per la qual cosa la seva aportació adequada prevé l'anèmia ferropènica. Cal destacar que quan l'aladroc es consumeix sencer, sobretot en forma d'anxoves en conserva, s'aprofita el calci que contenen les seves espines. De fet, la quantitat de calci que aporten 100 grams d'aquests peixos és similar a la d'un got de llet.

Les anxoves, i en general els peixos en conserva, posseeixen quantitats elevades de sodi, un mineral que s'usa com a conservant, per la qual cosa persones amb hipertensió arterial o problemes de retenció de líquids han d'evitar consumir de manera habitual aquest tipus de productes. A més, l'aladroc presenta un altre inconvenient que comparteix amb tots els peixos blaus i és el seu contingut en purinas, que en l'organisme es transformen en àcid úric, per la qual cosa no s'aconsella en cas d'hiperuricèmia o gota.

L'aladroc és, juntament amb el lluç, el principal aliment relacionat en l'al·lèrgia per Anisakis segons els últims estudis realitzats per la Societat Espanyola d'Alergología i Immunologia Clínica. Aquest paràsit es localitza en les vísceres del peix i passa al múscul del peix quan mor. L'Anisakis s'ingereix quan es pren peix cru o poc cuinat, per la qual cosa les semiconserves d'anxova i els aladrocs consumits crus, tan sols macerats en all, oli i vinagre, constitueixen un focus potencial aquesta infecció.

mcg = micrograms