Anguilla i angula

L'anguila és el peix amb més grassa. Es tracta d'un peix blau, amb un contingut de greix de 15 grams per cada 100 grams de porció comestible. A diferència dels peixos blaus, el greix de l'anguila conté un escàs percentatge d'àcids grassos omega-3. No obstant això, en aquest peix abunden els àcids grassos insaturats (monoinsaturados i poliinsaturats) sobre els saturats, per la qual cosa el seu consum també està indicat en cas de trastorns cardíacs. De totes maneres, cal tenir en compte el seu elevat contingut gras, la qual cosa suposa una elevada aportació calòrica, major si es cuina amb molt d'oli o altres condiments grassos. A pesar que el contingut en proteïnes no és molt elevat, aquestes són d'alt valor biològic.

L'anguila també posseeix diferents vitamines i minerals. Entre les vitamines, destaquen algunes del grup B com la B1, B2, B6 i B12. Les anguiles són un dels peixos més rics en vitamina B1, encara que si es compara aquest contingut amb el present en aliments rics en aquesta vitamina com les carns, els llegums o els cereals integrals, s'observa que la quantitat de la vitamina present en l'anguila no és excel·lent. L'anguila és el peix més ric en vitamina B2. El contingut d'aquesta vitamina és similar al present en aliments considerats font de vitamina B2 com els ous, el fetge o els lactis. En general, aquestes vitamines permeten l'aprofitament dels nutrients energètics (hidrats de carboni, greixos i proteïnes). Intervenen en nombrosos processos de gran importància com la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic, la producció d'hormones sexuals, etc.

Per la seva condició de peix gras, l'anguila posseeix també vitamines liposolubles com les vitamines A, D i E, que s'acumulen en el seu fetge i músculs. Entre elles, destaca la presència de vitamines A i E. De fet, l'anguila és el peix més ric en aquestes vitamines. La vitamina A contribueix al manteniment, creixement i reparació de les mucoses, pell i altres teixits del cos. Afavoreix la resistència enfront de les infeccions i és necessària per al desenvolupament del sistema nerviós i per a la visió nocturna. També intervé en el creixement ossi i participa en la producció d'enzims en el fetge i d'hormones sexuals i suprarenals. La vitamina E posseeix una important acció antioxidant. En relació amb la vitamina D, aquesta es troba en quantitats poc significatives si es té en compte el contingut detectat en altres peixos.
Quant als minerals, l'anguila compta entre altres amb: fòsfor, iode, zinc i sodi.

Cap d'ells és present en quantitats notables, a excepció del zinc -l'anguila és el peix més ric en aquest mineral-. El zinc participa en el metabolisme dels macronutrients (hidrats de carboni, proteïnes i greixos), en el desenvolupament dels òrgans sexuals i en el funcionament del gust i l'olfacte. A més, contribueix al bon funcionament del sistema de defenses i posseeix acció antioxidant, és a dir, constitueix un factor protector enfront d'unes certes malalties degeneratives, malalties cardiovasculars i càncer.

El fòsfor és present en ossos i dents, incideix en el sistema nerviós i en l'activitat muscular i participa en processos d'obtenció d'energia. El iode conté importants funcions en l'organisme i és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide que regula nombroses funcions metabòliques, així com el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.

Cal destacar l'elevat contingut de sodi que presenta (89 mil·ligrams per 100 grams), però en la comparació amb altres aliments rics en aquest mineral com els formatges (500 -1000 mil·ligrams per 100 grams) o les pròpies conserves de peix (500-800 mil·ligrams per 100 grams), es constata que la quantitat de sodi present en l'anguila no és rellevant.

L'inconvenient de l'anguila és el seu contingut en purinas, que en l'organisme es transformen en àcid úric, per la qual cosa no s'aconsella el seu consum en cas d'hiperuricèmia o gota.
Respecte al valor nutritiu de les angules, ressenyar que l'única diferència entre els alevins i l'espècie adulta es troba, com és lògic, en la porció comestible; la part no comestible de l'anguila és d'un 25%. En canvi, l'angula es menja íntegrament.

mcg = micrograms