Pescados y mariscos de la A a la Z:
Halibut o halibut

Calendario de temporada
Curiositats i com preparar-ho
Cuina tradicional
L'halibut no és un peix que es caracteritzi per participar en receptes de gran tradició en la nostra gastronomia. No obstant això, és possible substituir altres peixos per halibut i obtenir receptes tan curioses com l'halibut a la meunier, acompanyat de patates bullides i una salsa elaborada amb mantega, julivert i una mica de suc de llimona; o l'halibut mediterrani, una recepta refrescant en la qual el peix se serveix al costat de pebrot, taronja, llimona i ceba.
El suau sabor d'aquest peix permet emprar la imaginació i idear diferents modes d'acompanyar-lo.
D'aquesta manera es poden cuinar, per exemple, uns filets d'halibut fregits amb una salsa de remolatxa, amb farigola, amb una salsa suau de taronja o amb un puré de pomes i patata.
Es poden emprar diferents mariscos per a acompanyar-ho i preparar una recepta d'halibut seguint les mateixes indicacions que en la recepta de llenguado a la marinera, juntament amb cloïsses, musclos i ostres.
En alguns països del nord d'Europa, l'halibut forma part de receptes de gran tradició. De fet, a Noruega existeix un plat elaborat amb halibut rostit, mantega, crema de pastanagues i patates amb julivert que no falta en cap menjar o sopar familiar durant les festes de Nadal.
Curiositats
L'halibut posseeix en néixer un ull a cada costat del cap, però en arribar a l'edat adulta un dels ulls es muda perquè els dos estiguin en el mateix costat. Això li permet quedar-se en el fons de la mar i veure a les seves preses amb tots dos ulls.
L'halibut era un peix molt important i a causa de la seva popularitat com a aliment, l'halibut s'ha començat a criar en piscifactories. A partir de 2006, alguns països com el Canadà, Noruega, el Regne Unit, Islàndia i Xile, van començar a dedicar-se a la producció aqüícola de l'halibut.
Com preparar-ho
L'halibut és un peix que presenta diversos avantatges perquè a més de que es pot trobar en el mercat durant tot l'any, el seu preu és assequible i la seva carn resulta de gran acceptació culinària.
En el mercat es pot adquirir sencer, en filets o en rodes (el més freqüent són els filets), tant fresc com congelat. I encara que a vegades s'embeni com a llenguado, la seva carn no aconsegueix la qualitat d'aquest últim.
L'halibut pot cuinar-se de diverses maneres, encara que donada la fragilitat de la seva carn convé ser molt acurat a l'hora de manipular-ho, tant abans com durant el seu cuinat.
És possible preparar-ho bullit amb una mica de romaní que li doni un toc d'aroma i sabor, o arrebossar-lo i acompanyar-lo amb una salsa maionesa.
Pot cuinar-se escalfado, és a dir, cuit en un brou curt, o rostir-lo al forn o a la graella i acompanyar-lo d'unes patates forneres o d'una guarnició de verdures a la planxa.
Aquest peix suposa un bon ingredient per a l'elaboració de receptes per a ocasions especials, com per exemple l'halibut a la crema de te verd. Aquesta és una recepta molt senzilla en la qual la crema, elaborada amb nata líquida i te verd, aporta al peix una aroma, sabor i color difícil d'oblidar.
Si es volen elaborar uns rics aperitius de peix convé saber que l'halibut també pot adquirir-se fumat, encara que la seva presència en els mercats no és tan habitual com la d'altres fumats de major consum, com és el cas del salmó o la truita.
