Truita

Cuina tradicional

En un recorregut per la gastronomia espanyola trobem plats molt típics realitzats amb aquest peix. Entre ells es troba la famosa truita a la navarresa, així com molts altres plats entre els quals es destaquen les truites a la sidra asturiana, la truita a la catalana o a l'aragonesa.

Truita amb pernil: Consisteix a introduir una bona rodanxa de pernil a l'interior del ventre de la truita, enfarinar-la i fregir-la. Una recepta senzilla al mateix temps que saborosa.

Truita a la sidra asturiana: La truita es talla en trossos i es cuina amb mantega, poma i carabassó. A continuació s'afegeix la sidra i la nata per a donar consistència a la salsa. A l'hora de servir, s'empolvora el plat amb cebollí.

Truita a la catalana: La truita es cou al costat de diferents ingredients com a vi blanc, ametlles, farina i pebre roig

Truita a l'aragonesa: La truita es cou amb petits trossos de llimona, llorer, pebre, ceba i vi blanc, per la qual cosa adquireix un sabor intens i molt peculiar.

La truita també forma part d'algunes receptes de la gastronomia tradicional de diferents països. Per exemple, a França és típic acompanyar a les truites amb una salsa d'ametlles. A Israel, la truita es cuina al costat de vi blanc i diferents verdures com a ceba i pastanaga, mentre que a Mèxic és comuna preparar aquest peix farcit amb ceba, blat de moro, chile i llorer.

Curiositats

A la truita se la denomina a vegades el camaleó dels peixos. Això es deu a la seva facilitat per al mimetisme. La seva tonalitat varia en funció de l'estació de l'any, la llum del sol, l'edat i fins i tot de l'estat d'ànim. Quan la truita se sent en perill, la seva coloració canvia de manera sobtada.

Com preparar-ho

Si es consumeix fresca, la truita admet múltiples preparacions, amb l'avantatge afegit que es poden retirar amb facilitat les espines.

En la cuina, quan es renta la truita, cal anar amb compte de no mullar-la massa perquè no quedi aquosa. Se li lleven les gales i se sol deixar el cap. Les més grans són més adequades per a la cocció al forn. Per a això s'obre la truita de bat a bat, es recolza en la safata de forn sobre la pell i s'empolvora amb alls, julivert, llimona i oli. Queda molt saborosa rostida al forn al costat d'unes patates forneres o pebrots i ceba escalfats. Si es vol aconseguir una presentació més original es pot rostir la truita en papillote i així acompanyar-la de verdures cuinades de la mateixa forma. Pot preparar-se una truita a la graella acompanyada de salsa vinagreta, a la planxa juntament amb ceba o una salsa d'all. Per la seva condició de peix semigràs, admet molt bé tot tipus de preparacions suaus i senzilles sense resultar greixosa en excés.

Si la truita es prepara fregida, s'aconsegueix un toc de sabor únic si s'empolvora amb una mescla d'espècies (julivert, galindaina, estragó, anet, alfàbrega, llorer…) o si s'acompanya amb una salsa suau de tomàquet o amb una mica de mostassa alleugerida. Així mateix, es pot emplenar de pernil o xampinyons per a aportar un sabor particular.

En general, la truita resulta fàcil de digerir i de baix valor calòric, motiu pel qual el seu consum es considera adequat en règims amb poc greix i dietes d'aprimament. Els seus filets són fàcils de mastegar i empassar, la qual cosa la converteix en un aliment recomanable en persones amb dificultats en la masticació o amb poc apetit; nens, persones majors i amb salut delicada.