Sorell o chicharro

Cuina tradicional

La forma més popular de preparar el sorell és al forn, mode de què es pot gaudir amb plenitud del sabor d'aquest peix. No obstant això, es disposa de moltes altres maneres d'elaborar-ho, en alguns casos pròpies de determinades regions, que donen una idea de les possibilitats que el sorell ofereix en la cuina. En els llibres de receptes de la gastronomia de la zona nord no falten referències al sorell, anomenat chicharro per aquests lares.

Chicharro en salsa bilbaïna: El chicharro es rosteix al forn i s'acompanya d'unes patates forneres i una salsa elaborada amb all i julivert.

Chicharro amb poma i cansalada: Aquest és un dels plats típics de la gastronomia asturiana, on el sorell posseeix un paper protagonista. La combinació de sabors d'aquest plat pot resultar tan agradable i sorprenent com la seva presentació.

Chicharro a la de La Rioja: El chicharro rostit s'acompanya d'una senzilla i alhora saborosa guarnició elaborada amb pebrots vermells, ceba, all i julivert.

En altres zones de la península és típic acompanyar al sorell amb una altra mena de peix, com és el cas de les receptes de sorell amb anxoves o els lloms de sorell amb percebes, plats deliciosos gràcies a l'intens sabor i a la suculència dels aliments marins que el constitueixen.

Curiositats

El sorell s'inclou dins de les espècies perilloses pel fet que posseeix un apèndix a mode de petit agulló verinós davant de la seva primera aleta dorsal. Les seves burxades poden ser molt dolorosos.

El sorell realitza la posada d'ous en la superfície i és de més de 120.000 ous. Les cries del chicharro tenen moltes possibilitats de sobreviure ja que durant la major part de la primera fase de les seves vides viuen refugiant-se entre els tentacles de les meduses.

Com preparar-ho

El sorell pot trobar-se en el mercat amb diferents presentacions; fresc, congelat, fumat i en conserva. Això possibilita la utilització d'aquest peix en gran varietat de plats i receptes.

En general, el sorell o chicharro es prepara rostit, a la planxa o fregit. De qualsevol d'aquests modes resulta exquisit gràcies al marcat sabor de la seva carn compacta. Se sol servir acompanyat d'un reescalfat d'alls, encara que el plat resulta més consistent si es combina amb una guarnició de patates forneres, tomàquets o pebrots rostits, o una samfaina. Les tècniques culinàries que s'empren per a preparar el verat o la sardina resulten vàlides per a la preparació del sorell: a la graella, en papillote, a la brasa, fregit... A més, el seu preu no és excessiu, per la qual cosa pot formar part de la dieta de manera habitual i, si s'aprofita la seva temporada, encara resultarà més econòmic i saborós.

Els chicharros més benvolguts per a fregir són els de menor grandària, també coneguts com chicharrines, mentre que els de major grandària o chicharrones es prefereixen per a rostir. Tant els uns com els altres poden amanir-se amb un doll de suc de llimona o una vinagreta.

A l'hora de triar un vi que acompanyi a l'intens sabor del sorell, res com la suavitat d'un bon blanc.