Sorell o chicharro

El sorell o chicharro, és un peix blau, és a dir, un peix gras. En concret, 100 grams de porció comestible aporten gairebé 2 grams de greix. Aquest greix, rica en àcids grassos omega-3, contribueix a reduir els nivells de colesterol i de triglicèrids en sang -es redueix el risc d'aterosclerosi- i el risc de formació de trombes. Es recomana la presència en la dieta de sorell i altres peixos blaus perquè gràcies a la qualitat del seu greix col·laboren en la reducció del risc de malalties del cor i els vasos sanguinis. El sorell és una bona font de proteïnes d'alt valor biològic i posseeix quantitats interessants de vitamines i minerals. Entre les vitamines del grup B, destaquen la B2, B3, B6 i B12, encara que el contingut d'aquestes vitamines és poc rellevant si es compara amb altres aliments rics en aquests nutrients (cereals integrals, llegums, llevat de cervesa, fetge i carns en general). Respecte a la vitamina B2, aquesta és més abundant en els peixos blaus que en els blancs, i té un contingut excel·lent de vitamina B3. Així mateix, la vitamina B12 és present en quantitats extraordinàries i supera a la que contenen els ous, els lactis i gran part de les carns.

En general, aquestes vitamines del grup B permeten l'aprofitament dels nutrients energètics, (hidrats de carboni, greixos i proteïnes), i intervenen en nombrosos processos orgànics com la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic o el funcionament del sistema nerviós i del sistema de defenses. Per ser un peix gras, el sorell posseeix vitamines liposolubles A, D i E, sobretot en el fetge i en el múscul. La vitamina D afavoreix l'absorció de calci, la seva fixació a l'os, a més de regular el nivell de calci en sang; la vitamina A contribueix al manteniment, creixement i reparació de les mucoses, pell i altres teixits del cos. Així mateix, afavoreix la resistència enfront de les infeccions i és necessària per al desenvolupament del sistema nerviós i per a la visió nocturna. També intervé en el creixement ossi, en la producció d'enzims en el fetge i d'hormones sexuals i suprarenals. La vitamina E, té especial importància com a antioxidant dels lípids en l'organisme.

En relació amb la seva composició mineral, destaca la presència de potassi, fòsfor i seleni, i en menor proporció de ferro i magnesi, si bé aquesta quantitat és similar a la de la majoria de peixos. 

El potassi és un mineral necessari per al funcionament del sistema nerviós i de l'activitat muscular i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.  El seleni és un antioxidant que també participa en el metabolisme dels greixos i en el sistema immunològic. 

El fòsfor, mineral present en ossos i dents, col·labora en el balanç d'aigua dins i fora de les cèl·lules i en l'activitat nerviosa i muscular, però a més participa en la utilització de l'energia.

El magnesi es relaciona amb el funcionament d'intestí, nervis i músculs, a més de formar part d'ossos i dents. També millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El sorell és font de iode però, igual que ocorre amb el magnesi, és present en quantitats similars a la de la resta dels peixos. El iode és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide, que regula nombroses funcions, així com per al creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell. Aquest peix conté ferro, encara que en quantitat inferior a la de les carns en general. El ferro és necessari per a la formació d'hemoglobina, proteïna que transporta l'oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules i la seva aportació adequada prevé l'anèmia ferropènica.

Com tot peix blau, el sorell conté quantitats significatives de purinas que en l'organisme es transformen en àcid úric, per la qual cosa el seu consum no s'aconsella en cas d'hiperuricèmia o gota.

mcg = micrograms