Turbot

El turbot (Psetta màxima) pertany a la família dels peixos plans (Scophthalmidae), de l'ordre Pleuronectiformes. Aquests peixos es caracteritzen per tenir el cos i el cap pla i els ulls molt petits i situats en el costat esquerre del seu cos.

On es pesca?

Els turbots salvatges es poden pescar en aigües poc profundes (des de 10 metres fins als 100 metres) en les costes de l'Atlàntic, en la mar del Nord, a l'Àrtic, canal de la Mànega i Bàltic. També al Marroc i en la mar Mediterrània. A aquests peixos els agrada camuflar-se entre els fons de sorra i llot o en terrenys pedregosos.

En el mercat, tant el turbot salvatge com el de cultiu són peixos cars, a pesar que la seva cria està molt desenvolupada. A Espanya, la major producció es duu a terme a Galícia, la comunitat autònoma pionera en el seu cultiu. Encara que la millor època del turbot es fixa en els mesos més càlids, amb l'aqüicultura se supleix l'estacionalitat d'aquesta espècie i es pot disposar d'aquest peix durant tot l'any.

Els turbots de cultiu, malgrat tenir un aspecte físic molt semblant als salvatges, són fàcils d'identificar perquè tenen una tonalitat verdosa més fosca.

Els exemplars d'aqüicultura arriben molt frescos al lloc de destinació, sense haver sofert l'esgotament a conseqüència de la pesca. No obstant això, es nota diferència de sabor en el turbot de cultiu respecte al salvatge. Encara que el primer posseeix una excel·lent qualitat, no aconsegueix la del turbot pescat en la mar.

Les espècies més conegudes

En el mercat nacional es poden trobar dos tipus:

Gran Sol: El turbot pescat en els caladors anglesos i irlandesos de l'Atlàntic Nord.

La ria: Nom popular del turbot que es pesca en les costes gallegues i que és idèntic al Gran Sol, tret que el seu temps de captura és menor, per la qual cosa és més fresc i la seva pell és més brillant.

Turbot de la mar Negra (Psetta maeotica Pallas): És endèmic de la mar Negra i molt semblant al turbot comú, encara que té taques negres més marcades sobre la seva cara dorsal.

A més d'aquests autèntics turbots, hi ha altres espècies d'aspecte físic molt semblant que poden arribar a confondre al consumidor. Són les següents:

Rémol (Scophtalmus rhombus): És una altra espècie diferent i la que guarda més similitud. Es distingeix del turbot en el color del seu cos, més fosc en la cara dorsal i amb "manchitas blanques" distribuïdes de manera irregular i sense les protuberàncies en la pell característiques del turbot.

Palaia (Pleuronectes platees): Té la seva cara dorsal més fosca i està solcada de punts de color vermell-ataronjat ben definits.

Palaia (Platichthys flesus): El seu cos és de color verd oliva amb taques fosques.

En el grup de congelats, tant l'halibut (Hippoglossus hippoglossus), com l'halibut negre (Hippoglossoides platessoiddes), a causa de la seva presentació sense pell, poden oferir-se de manera ocasional com a turbot.

Característiques

• Forma: Peix pla (però més gruixut que el llenguado), amb forma romboidal, pell sense escates i amb nombroses protuberàncies còniques distribuïdes per la seva cara dorsal. La seva carn és compacta i blanca. El seu cap és aplanat, els ulls són molt petits i es localitzen en el costat esquerre. La seva boca és gran i la mandíbula inferior prominent amb dents petites i punxegudes.
• Talla mínima: 30 cm.
• Color: El color és molt variable. Va des del marró chocolateado fins al groguenc, més o menys jaspiat, o el gris verdós, color característic dels turbots de cultiu. La part del ventre és blanquinosa.
• Longitud i pes: Els majors exemplars poden pesar fins a 1,5 quilos. Els de ració pesen 300-400 g. La talla mitjana dels turbots de cultiu, és de 40 a 50 cm, encara que no és difícil que aconsegueixin els 80cm.
• Alimentació: És un peix assossegat, però extremadament voraç que s'alimenta de tot el que troba sota la sorra, com a cloïsses, crustacis o invertebrats que tritura amb facilitat amb la seva mandíbula.