Sardina

La sardina és un peix blau o gras -posseeix gairebé 8 grams de greix per cada 100 grams de carn- i és molt bona font d'omega-3, que ajuden a disminuir els nivells de colesterol i de triglicèrids, a més d'augmentar la fluïdesa de la sang, la qual cosa disminueix el risc d'aterosclerosi i trombosi. Per aquest motiu, és recomanable el consum de sardines i altres peixos blaus en malalties cardiovasculars. El seu contingut proteic també és elevat.

Entre les vitamines es troben algunes del grup B com la B2, B3, B6 i B12, que permeten l'aprofitament dels nutrients energètics (hidrats de carboni, greixos i proteïnes). Intervenen en nombrosos processos de gran importància com la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic, la producció d'hormones sexuals, etc.

La sardina conté també quantitats significatives de vitamines liposolubles com A, D i E. La primera contribueix al manteniment, creixement i reparació de les mucoses, pell i altres teixits del cos. Afavoreix la resistència enfront de les infeccions i és necessària per al desenvolupament del sistema nerviós i per a la visió nocturna. També intervé en el creixement ossi, en la producció d'enzims en el fetge i d'hormones sexuals i suprarenals. Per part seva, la vitamina D afavoreix l'absorció de calci i la seva fixació a l'os, i regula el nivell de calci en la sang. La vitamina E té especial importància com a antioxidant dels lípids en l'organisme.

Quant als minerals, la sardina conté fòsfor i seleni , i potassi, magnesi i ferro en quantitats més discretes. El fòsfor és present en ossos i dents, intervé en el sistema nerviós i en l'activitat muscular, i participa en processos d'obtenció d'energia. El seleni és un antioxidant que també participa en el metabolisme dels greixos i en el sistema immunològic.  

El potassi és un mineral necessari per al sistema nerviós i l'activitat muscular i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, els nervis i els músculs, i a més forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El ferro és necessari per a la formació d'hemoglobina, proteïna que transporta l'oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules, i la seva aportació adequada prevé l'anèmia ferropènica.

Quant al contingut en iode de la sardina, aquest és significatiu, si bé abunda més en altres espècies de peixos. Aquest mineral és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide que regula nombroses funcions metabòliques, així com el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.

Les sardines de llauna presenten un contingut de calci molt important perquè es consumeixen juntament amb l'espina. En concret, aporten uns 314 mil·ligrams de calci per 100 grams.

L'inconvenient que presenta la sardina per a la salut es limita als qui pateixen hiperuricèmia o gota, donat el seu contingut en purinas, que en l'organisme es transformen en àcid úric.

mcg = micrograms